Translate

dissabte, 6 d’octubre de 2012

La descripció

Aquesta entrada va dedicada a les sessions realitzades sobre la descripció, tema al que li hem donat molta importància a la assignatura. 


A la primera sessió vam començar escoltant diverses cançons, de molts estils i gèneres, i consistia en que mitjançant el que escoltàvem, havíem d'escriure que ens transmetia la cançó, que descrivia i de quina manera ho feia. No només vam escoltar cançons, sinó que també vam escoltar contes i poesies, vam veure un vídeo de l'anunci Summercat de l'estiu del 2009, i vam estar mirant poesia visual d'en Joan Brossa. A l'acabar l'activitat i donar les nostres opinions, vam passar a veure el que era la descripció, que podríem descriure com: un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges,etc. 
Es pot descriure des de la realitat fins els aspectes més abstractes. Hi ha dos tipus de descripció: la objectiva, on l'autor té una actitud imparcial i descriu amb la major precisió i objectivitat, i la subjectiva, on l'autor reflecteix el que li suggereix personalment. 


Al dia següent, vam seguir parlant de la descripció, però aquest cop havíem de descriure'ns a nosaltres sense cap tipus de guió, com nosaltres volguéssim. Quan cadascú va acabar amb la seva descripció, vam recollir-les totes i les vam distribuir per la classe, així a cadascú li tocava la descripció d'una altra persona. Es van llegir algunes en veu alta, i així vam poder comprovar que sense cap tipus de pauta, cadascú s'havia descrit d'una manera diferent. Alguns s'havien descrit només físicament, altres nomes personalment, altres posant una mica de cada, o simplement no havien utilitzat la narració, sinó que havien decidit fer-ho mitjançant rodolins. 



Les activitats no van ser totes molt fàcils. Al principi quan havíem de dir el que pensàvem del que llegíem o escoltàvem si, perquè és una activitat que és entretinguda de fer, però després quan vem passar a mirar les poesies visuals es va complicar. No és fàcil dir el que veus en una imatge, i menys si aquesta és abstracta i només apareixen, per exemple, dues lletres. 
Tot i així, crec que és una forma original de descripció i que sobre tot pot servir per la imaginació, ja que en la majoria de casos no està escrit el que vol dir realment, sinó que es deixa la resposta oberta a la opinió del lector. 

http://joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual.htm 



L'activitat del segon dia va estar bé, perquè haviem d'escriure el que cada un pensa d'ell mateix, i després vam tenir la oportunitat de llegir sobre altres companys sense saber qui eren. Mitjançant l'investigació i la imaginació haviem de descobrir de qui parlava la descripció que teníem davant.



Per finalitzar, parlar de l'última activitat sobre la descripció. La classe va consistir en una exposició fotogràfica amb el nom de: Qui ets, tu? En aquesta exposició vam haver d'exposar unes fotografies a mida DINA- 4 que havíem realitzat nosaltres mateixos, i que representaven algun tret o característica d'un company de la classe. No era una activitat fàcil perquè ens hem conegut fa relativament poc, per sort contava amb una de les meves millors amigues entre els companys i vaig decidir triar-la a ella pel treball. No sé si ho vaig passar mes malament quan em descrivien a mi o quan vaig haver de explicar en veu alta el significat de la meva fotografia. Va ser molt entretingut perquè varies persones van ser descrites més d'un cop i així vam veure com una persona pot donar diverses impressions. A més a més, ens va servir per veure quines coses havíem treballat bé i quines altres havíem de treballar més perquè encara ens costaven, com per exemple la utilització de mot "paràsits", que són els típics mots que acostumem a repetir de manera involuntària i que no és fàcil desfer-se d'ells. 
Jo crec que són qüestions que anirem millorant durant aquests anys, perquè si el que volem és donar una bona imatge davant dels infants, pares o equips directius d'una escola, no ens queda més remei. A part, les nostres equivocacions passarien als nostres alumnes i, per tant, creixerien amb els nostres errors.


La veritat és que la descripció es una activitat interessant per realitzar a una classe. Com he dit anteriorment hi ha dos tipus de descripció, i encara que en una només es descrigui el que es veu a simple vista, la subjectiva permet que diverses persones que estiguin observant una mateixa cosa, i que hagin de descriure-la, tinguin opinions molt diferents sobre el que veuen i sobre el que això els hi transmet. La descripció en part serveix per veure fins a quin punt una persona es capaç de descriure una cosa, o fins a quin punt li arriba la imaginació.


Laura. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada